CristiansCatalans.Cat

dg.	dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.
30	31	1	2	3	4	5
		Jonàs 1v1 ¶ I la paraula de Jahveh fou revelada a Jonàs, fill d’Amitai, dient: וַֽיְהִי֙ דְּבַר־יְהוָ֔ה אֶל־יוֹנָ֥ה בֶן־אֲמִתַּ֖י לֵאמֹֽר׃ 2016-11-01	Jonàs 1v2 Aixeca’t, vés a Nínive, la gran ciutat, i crida contra ella; perquè la maldat d’ells ha pujat davant meu. ק֠וּם לֵ֧ךְ אֶל־נִֽינְוֵ֛ה הָעִ֥יר הַגְּדוֹלָ֖ה וּקְרָ֣א עָלֶ֑יהָ כִּֽי־עָלְתָ֥ה רָעָתָ֖ם לְפָנָֽי׃ 2016-11-02	Jonàs 1v3 Però Jonàs s’alçà per fugir a Tarsis de la presència de Jahveh, i baixà a Jafa, i trobà un vaixell que anava cap a Tarsis; i pagà el seu passatge, i hi baixà per anar amb ells a Tarsis, lluny de la presència de Jahveh. וַיָּ֤קָם יוֹנָה֙ לִבְר 2016-11-03	Jonàs 1v4 ¶ Però Jahveh va llançar un gran vent al mar, i es va fer una gran tempesta en el mar, i semblava que el vaixell s’havia d’esberlar. וַֽיהוָ֗ה הֵטִ֤יל רֽוּחַ־גְּדוֹלָה֙ אֶל־הַיָּ֔ם וַיְהִ֥י סַֽעַר־גָּד֖וֹל בַּיָּ֑ם וְהָ֣אֳנִיָּ֔ה חִשְּׁבָ֖ה ל 2016-11-04	Jonàs 1v5 I els mariners van tenir por, i cadascú va clamar al seu déu. I van llançar al mar els bagatges que hi havia al vaixell, per alleugerir-lo. Però Jonàs havia baixat al fons del vaixell, i s’havia ajaçat, i dormia profundament. וַיִּֽירְא֣וּ הַמ 2016-11-05
6	7	8	9	10	11	12
Jonàs 1v6 I el capità de la tripulació se li atansà, i li digué: Què tens, dormilega? Alça’t, invoca el teu Déu! Potser aquest Déu es recordarà de nosaltres, i no ens perdrem. וַיִּקְרַ֤ב אֵלָיו֙ רַ֣ב הַחֹבֵ֔ל וַיֹּ֥אמֶר ל֖וֹ מַה־לְּךָ֣ נִרְדָּ֑ם ק֚וּם 2016-11-06	Jonàs 1v7 ¶ I cadascú digué al seu company: Veniu, i llancem les sorts, i sabrem per quin motiu ens ve aquest mal. I van llançar les sorts, i la sort va caure sobre Jonàs. וַיֹּאמְר֞וּ אִ֣ישׁ אֶל־רֵעֵ֗הוּ לְכוּ֙ וְנַפִּ֣ילָה גֽוֹרָל֔וֹת וְנֵ֣דְעָ֔ה בְּ 2016-11-07	Jonàs 1v8 I li digueren: Explica’ns, ara, per quin motiu ens ha vingut aquest mal? ¿Quin és el teu ofici, i d’on véns? Quin és el teu país, i de quin poble ets? וַיֹּאמְר֣וּ אֵלָ֔יו הַגִּידָה־נָּ֣א לָ֔נוּ בַּאֲשֶׁ֛ר לְמִי־הָרָעָ֥ה הַזֹּ֖את לָ֑נוּ מַה־מּ 2016-11-08	Jonàs 1v9 I ell els respongué: Jo sóc hebreu, i temo Jahveh, el Déu dels cels, que va fer el mar i la terra eixuta. וַיֹּ֥אמֶר אֲלֵיהֶ֖ם עִבְרִ֣י אָנֹ֑כִי וְאֶת־יְהוָ֞ה אֱלֹהֵ֤י הַשָּׁמַ֙יִם֙ אֲנִ֣י יָרֵ֔א אֲשֶׁר־עָשָׂ֥ה אֶת־הַיָּ֖ם וְאֶת־הַיַּבָּשָֽׁה׃ 2016-11-09	Jonàs 1v10 I aquells homes van tenir molta por, i li digueren: Per què has fet això? Car aquells homes sabien que fugia de la presència de Jahveh, perquè els ho havia explicat. וַיִּֽירְא֤וּ הָֽאֲנָשִׁים֙ יִרְאָ֣ה גְדוֹלָ֔ה וַיֹּאמְר֥וּ אֵלָ֖יו מַה־זֹּ֣ 2016-11-10	Jonàs 1v11 ¶ I li van dir: Què hem de fer amb tu perquè se’ns calmi el mar? Perquè el mar es tornava cada cop més tempestuós. וַיֹּאמְר֤וּ אֵלָיו֙ מַה־נַּ֣עֲשֶׂה לָּ֔ךְ וְיִשְׁתֹּ֥ק הַיָּ֖ם מֵֽעָלֵ֑ינוּ כִּ֥י הַיָּ֖ם הוֹלֵ֥ךְ וְסֹעֵֽר׃ 2016-11-11	Jonàs 1v12 I ell els digué: Preneu-me, i llanceu-me al mar, i el mar se us calmarà: perquè jo sé que és per causa meva que teniu aquesta gran tempesta sobre vosaltres. וַיֹּ֣אמֶר אֲלֵיהֶ֗ם שָׂא֙וּנִי֙ וַהֲטִילֻ֣נִי אֶל־הַיָּ֔ם וְיִשְׁתֹּ֥ק הַיָּ֖ם מֵֽע 2016-11-12
13	14	15	16	17	18	19
Jonàs 1v13 Tanmateix, aquells homes van remar per tornar a la terra eixuta, però no podien, perquè el mar se’ls tornava cada cop més tempestuós. וַיַּחְתְּר֣וּ הָאֲנָשִׁ֗ים לְהָשִׁ֛יב אֶל־הַיַּבָּשָׁ֖ה וְלֹ֣א יָכֹ֑לוּ כִּ֣י הַיָּ֔ם הוֹלֵ֥ךְ וְסֹעֵ֖ר עֲל 2016-11-13	Jonàs 1v14 Llavors van invocar Jahveh, i digueren: Et preguem, oh Jahveh, et preguem que no siguem destruïts per causa de la vida d’aquest home, i no posis sobre nosaltres sang innocent: perquè tu, Jahveh, has fet com t’ha plagut. וַיִּקְרְא֙וּ אֶל־יְהו 2016-11-14	Jonàs 1v15 I van prendre Jonàs, i el van llançar al mar; i la fúria del mar es calmà. וַיִּשְׂאוּ֙ אֶת־יוֹנָ֔ה וַיְטִלֻ֖הוּ אֶל־הַיָּ֑ם וַיַּעֲמֹ֥ד הַיָּ֖ם מִזַּעְפּֽוֹ׃ 2016-11-15	Jonàs 1v16 I aquells homes tingueren un gran temor de Jahveh, i van oferir un sacrifici a Jahveh, i van fer vots. וַיִּֽירְא֧וּ הָאֲנָשִׁ֛ים יִרְאָ֥ה גְדוֹלָ֖ה אֶת־יְהוָ֑ה וַיִּֽזְבְּחוּ־זֶ֙בַח֙ לַֽיהוָ֔ה וַֽיִּדְּר֖וּ נְדָרִֽים׃ 2016-11-16	Jonàs 1v17 ¶ I Jahveh havia preparat un gran peix per engolir Jonàs: i Jonàs s’estigué en el ventre del peix tres dies i tres nits. וַיְמַ֤ן יְהוָה֙ דָּ֣ג גָּד֔וֹל לִבְלֹ֖עַ אֶת־יוֹנָ֑ה וַיְהִ֤י יוֹנָה֙ בִּמְעֵ֣י הַדָּ֔ג שְׁלֹשָׁ֥ה יָמִ֖ים וּשְׁלֹשָׁ֥ה 2016-11-17 Jonàs 2v1 I Jonàs va pregar Jahveh, el seu Déu, des del ventre del peix, וַיִּתְפַּלֵּ֣ל יוֹנָ֔ה אֶל־יְהוָ֖ה אֱלֹהָ֑יו מִמְּעֵ֖י הַדָּגָֽה׃ 2016-11-17	Jonàs 2v2 i digué: He invocat Jahveh en la meva angoixa, i Ell m’ha respost. He cridat auxili des del ventre del sepulcre, i Tu has escoltat la meva veu. וַיֹּ֗אמֶר קָ֠רָאתִי מִצָּ֥רָה לִ֛י אֶל־יְהוָ֖ה וַֽיַּעֲנֵ֑נִי מִבֶּ֧טֶן שְׁא֛וֹל שִׁוַּ֖עְתִּי שׁ 2016-11-18	Jonàs 2v3 M’has llançat a la profunditat, dins del cor dels mars, i els corrents m’han envoltat: totes les teves ones i les teves onades han passat damunt meu. וַתַּשְׁלִיכֵ֤נִי מְצוּלָה֙ בִּלְבַ֣ב יַמִּ֔ים וְנָהָ֖ר יְסֹבְבֵ֑נִי כָּל־מִשְׁבָּרֶ֥יךָ וְג 2016-11-19
20	21	22	23	24	25	26
Jonàs 2v4 I jo vaig dir: He estat llançat de davant dels teus ulls; tanmateix, però, tornaré a contemplar el teu sant temple. וַאֲנִ֣י אָמַ֔רְתִּי נִגְרַ֖שְׁתִּי מִנֶּ֣גֶד עֵינֶ֑יךָ אַ֚ךְ אוֹסִ֣יף לְהַבִּ֔יט אֶל־הֵיכַ֖ל קָדְשֶֽׁךָ׃ 2016-11-20	Jonàs 2v5 Les aigües em rodejaven fins a l’ànima, l’abisme m’envoltava, les algues se m’embolicaven al cap. אֲפָפ֤וּנִי מַ֙יִם֙ עַד־נֶ֔פֶשׁ תְּה֖וֹם יְסֹבְבֵ֑נִי ס֖וּף חָב֥וּשׁ לְרֹאשִֽׁי׃ 2016-11-21	Jonàs 2v6 Vaig davallar a les arrels de les muntanyes; la terra va tancar les seves barres sobre meu per sempre; però tu Jahveh, Déu meu, vas aixecar la meva vida de la fossa. לְקִצְבֵ֤י הָרִים֙ יָרַ֔דְתִּי הָאָ֛רֶץ בְּרִחֶ֥יהָ בַעֲדִ֖י לְעוֹלָ֑ם וַתַּ֧ 2016-11-22	Jonàs 2v7 Quan la meva ànima defallia dins meu, em vaig recordar de Jahveh: i la meva pregària vingué a tu al teu sant temple. בְּהִתְעַטֵּ֤ף עָלַי֙ נַפְשִׁ֔י אֶת־יְהוָ֖ה זָכָ֑רְתִּי וַתָּב֤וֹא אֵלֶ֙יךָ֙ תְּפִלָּתִ֔י אֶל־הֵיכַ֖ל קָדְשֶֽׁךָ׃ 2016-11-23	Jonàs 2v8 Aquells que adoren vanitats falses abandonen llur misericòrdia. Jonàs 2v9 מְשַׁמְּרִ֖ים הַבְלֵי־שָׁ֑וְא חַסְדָּ֖ם יַעֲזֹֽבוּ׃ 2016-11-24	Jonàs 2v9 Però jo t’oferiré sacrificis amb la veu d’acció de gràcies, compliré el vot que he fet. La salvació és de Jahveh. Jonàs 2v10 וַאֲנִ֗י בְּק֤וֹל תּוֹדָה֙ אֶזְבְּחָה־לָּ֔ךְ אֲשֶׁ֥ר נָדַ֖רְתִּי אֲשַׁלֵּ֑מָה יְשׁוּעָ֖תָה לַיהוָֽה׃ ס 2016-11-25	Jonàs 2v10 I Jahveh ho va manar al peix, i aquest vomità Jonàs a la terra eixuta. Jonàs 2v11 וַיֹּ֥אמֶר יְהוָ֖ה לַדָּ֑ג וַיָּקֵ֥א אֶת־יוֹנָ֖ה אֶל־הַיַּבָּשָֽׁה׃ פ 2016-11-26
27	28	29	30	1	2	3
Jonàs 3v1 ¶ I la paraula de Jahveh fou revelada a Jonàs per segona vegada, dient: וַיְהִ֧י דְבַר־יְהוָ֛ה אֶל־יוֹנָ֖ה שֵׁנִ֥ית לֵאמֹֽר׃ 2016-11-27	Jonàs 3v2 Aixeca’t, vés a Nínive, la gran ciutat, i proclama contra ella el missatge que Jo et diré. ק֛וּם לֵ֥ךְ אֶל־נִֽינְוֵ֖ה הָעִ֣יר הַגְּדוֹלָ֑ה וִּקְרָ֤א אֵלֶ֙יהָ֙ אֶת־הַקְּרִיאָ֔ה אֲשֶׁ֥ר אָנֹכִ֖י דֹּבֵ֥ר אֵלֶֽיךָ׃ 2016-11-28	Jonàs 3v3 I Jonàs s’aixecà, i anà a Nínive, d’acord amb la paraula de Jahveh. I Nínive era una gran ciutat davant de Déu, de tres dies de camí. וַיָּ֣קָם יוֹנָ֗ה וַיֵּ֛לֶךְ אֶל־נִֽינְוֶ֖ה כִּדְבַ֣ר יְהוָ֑ה וְנִֽינְוֵ֗ה הָיְתָ֤ה עִיר־גְּדוֹלָה֙ לֵֽאלֹהִ֔י 2016-11-29	Jonàs 3v4 I Jonàs començà a entrar a la ciutat la caminada d’un dia, i proclamava i deia: D’aquí quaranta dies Nínive serà destruïda. וַיָּ֤חֶל יוֹנָה֙ לָב֣וֹא בָעִ֔יר מַהֲלַ֖ךְ י֣וֹם אֶחָ֑ד וַיִּקְרָא֙ וַיֹּאמַ֔ר ע֚וֹד אַרְבָּעִ֣ים י֔וֹם וְנִֽינְוֵ֖ה נ 2016-11-30